"Buscant a Enric Valor"

AULA DE ANIMACIÓ LECTORA

Una de Rondalles... "Buscant a Enric Valor"

Amb aquest projecte pretenem rendir homenatge a un dels escriptors mes rel.lebants de la cultura valenciana amb motiu del 1er. centenari del seu naiximent

Què és una Rondalla?
És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fórmules fixes d’inici i acabament del relat.



Rondalles i poesia, la pluralitat de la llengua, valencià i castellà, podrem jugar i investigar en aquestos umbrals tan diferents, però tan rics...










... Ai, les Rondalles... Fa molts, molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics s’asseien tot junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L’estudi de les rondalles va començar perquè mols escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions, una cultura que a causa de l’avanç del “progrés” i el depoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparéixer...


Des d´aquesta riquesa expressiva Valor col·labora en la tasca ecològica fixant expressions i portant-les a la vista i l’oïda del lector-auditor, perquè com ja hem dit, les rondalles , testimoni del parlar d’un poble , acaben sent vehicle de velles fórmules lèxiques.
Enric Valor, un enamorat de l´idioma, veí del nostre poble, recollidor d’históries… és a dir, un personatge a coneixer.




Tots els pobles del món tenen històries fantàstiques que s´han anat transmetent de generació en generació, fets màgics o inusuals que han pasat a formar part de la seua tradició cultural.



Per mig de tecniques expresives com puga ser el teatre d'ombres anirem recrean-mos en les rondalles en les que els participants serán els autentics protagonistes.










2 comentarios:

lorena dijo...

no pares mai... per a mí sempre portaràs eixe esperit i eixa chispeta que deixa senyal a aquells que et coneixen ¡¡¡¡

Luis Abad dijo...

Gracietes, tu si que deixes senyaletes per alla on pases. Ens vegem prompte...